Avui ha estat un dia amb una miqueta de tot, al matí ens el hem passat al bar de la estació amb internet i quan hem tornat al càmping eren les 12, cosa que la gent ja comença a dinar, nosaltres a la 1 hem dinat, això ens ha permès tindre tota la tarda per anar a explorar.
Hem agafat les bicis, el mapa de carreteres de bici, hem buscat el nostre destí i cap allà hem anat; “Pyramide van Austerlitz” a uns 10 km del càmping. De camí cap allà anàvem recollint la energia que aquell paisatge ens deixava, el carril bici anava gairebé tota la estona paral·lel a la carretera però el camí estava envoltat per uns majestuosos arbres a banda i banda, la olor de fulles fresques a la primavera després d’una pluja matinal inundava tot el recorregut, els arbres tenien un verd intens que recordava els arbres forts, grans i bonics del Montseny, el recorregut de 20km ha estat un plaer de sensacions, feia una lleugera pujada suportable.
Al arribar a destí ens hem trobat al costat de la carretera, al mig del bosc, una espècie de restaurant amb atraccions al costat, tot muntat per anar a veure la piràmide i treure’n alguna cosa de profit, hem passat de llarg i ens hem dirigit a la piràmide. La veritat, no me la esperava tant gran, Un cercle d’arbres de mig km de diàmetre acompanyat per un fossat que resseguia la columna d’arbres, al interior uns 100metres dins del cercle una piràmide amb una gran torre al cim s’aixecava com si volgués tocar el cel, era una piràmide amb esglaons de un metre recoberta tota ella per una capa de gespa, en un dels costats una escala de ferro permetia als visitants pujar fins a la base de la torre superior a uns 200 metres del terra calculo o més, no sé les mides. Des de dalt es podia veure tota Holanda en 360 graus, a la llunyania es distingia Utrech i altres pobles, una vista impressionant, una visita agradable.
Després ens en vam tornar cap al càmping passejant per els pobles, avanç, ja que baixàvem, vam anar al poble del costat, “Driebergen”, al passejar en bici per els seus carrers t’inunda una tranquil·litat agradable, recollien en mig del carrer peatonal una espècie de mercat, nosaltres a una panadería i a comprar unes llums per la bici, després tornada al càmping.
Eren les 18:00 i la gent ja estava sopant, nosaltres ja no sabíem que fer així que a les 19:00 ens hem posat a sopar! Si si, a les 19:00!! Lo bo de sopar tant d’hora es que després ja ho tens tot fet, hem anat al bar, internet, passejar amb el Goku, llegir o fer Sudokus, i avanç de dormir una peli “Morning Glory”.
I això es tot per avui! Dema més! A veure quines sorpreses ens trobarem demà!
Salut i barça!
0 comentaris:
Publica un comentari